Caòtic Nick
Caòtic Nick
Caòtic. Perquè així soc, i dins meu hi ha vàries i moltes coses.
Viatjant per aquesta pàgina trobaràs un breu resum sobre mi, el currículum més resumit, i, si encara vols més, tot el meu trajecte: el que em fa ser jo.
¿Qui és Nick?
O Nico, que es com em coneix la majoría.
Il·lustrador i dissenyador format i apassionat, em defineixo com a caòtic perquè tinc diferents estils, objectius i gustos dins de la meva forma de ser, tant en la vida diària com en el meu propi portfoli i en el meu currículum.
Tot i que això pugui semblar negatiu, per mi és un orgull reapropiat. Allò que em feia sentir insegur sobre la meva marca personal, resulta que, precisament aquell ésser em permet ser flexible i adaptar-me a les necessitats dels que em busquen.
Si algú vol parlar amb mi de mitologia grega, pot. Però si una altra persona vol parlar amb mi de polítiques LGBTIQ+, també.
De la mateixa manera, si algú vol que li il·lustri un llibre amb un estil lineal, deixat anar, amb aquarel·les i buscant tendresa, puc. Però si algú altre vol que li faci una portada en un estil més senzill, net i vectorial, també soc capaç. I de la mateixa forma, si alguna persona necessita que li faci un cartell pel seu pròxim esdeveniment, per descomptat podrà confiar que li faré una excel·lent feina. I, evidentment, si una emprenedora em contacta perquè li faci el brànding de la seva marca amb logotip, llibre d'estil i les diferents aplicacions de la marca, també ho faré sense cap problema.
I és que en tot i més que estic jo format, i és treballant en cada una de les tasques numerades i moltes altres com m'agrada a mi passar part de la meva vida.
Vols provar i veure com et puc ajudar a tu? Escriu-me.
nicomayolass@gmail.com
@_caoticnick
El currículum més resumit
Et ve de gust saber més de mi i el meu trajecte?
El meu viatge
L'any 2000, en el canvi de segle, i en un dia de maig que no especificaré, jo vaig néixer a Barcelona assignat nena en néixer.
Pel que m'han explicat els meus pares, encara i néixer a Barcelona, el meu primer habitatge ja va ser a Granollers, la ciutat catalana i del Vallés Oriental que em va veure créixer. A Granollers he viscut en tres pisos diferents al llarg del meu temps allà, al mateix temps que feia els meus estudis inicials en una de les escoles religioses de la ciutat.
Ja des de petit, amb sis anys i acabat d'entrar a primària, dibuixava d'amagat en totes les assignatures que podia. Amb el temps, i segons passava aquests cursos, la mania no se'm va anar, però vaig anar aprenent tècniques per a amagar-me dels professors mentre dibuixava.
Vaig passar a l'ESO i els meus costums no van canviar encara que en més d'una ocasió vaig intentar deixar de fer-ho. Però la meva ment es concentrava millor en les lliçons quan podia fer dibuixets en elles.
En les meves etapes primàries i secundàries la meva vida social existia només els caps de setmana, quan sortia amb els meus pares i la meva germana en algun costat de Catalunya, amb l'autocaravana i junt alguna altra família. Va ser especialment una època solitària l'ESO, on jo no encaixava amb el grup de classe sense saber molt bé la raó. Mai he considerat que hi hagués cap mena d'assetjament escolar, sinó que jo simplement no encaixava amb ningú i ningú encaixava amb mi. Segons avançaven els anys i s'esdevenien algunes coses, més solitari em sentia en el àmbit escolar.
Aquest fet em va empènyer a distreure'm i divertir-me amb el llapis, dibuixant alló que en aquell moment de la vida m'estigués agradant, intentant millorar amb els típics tutorials de Youtube i veient altres artistes a les xarxes. No em va fer cap super artista, però sí agafar-li el gust.
Per aquesta raó, quan vaig deixar l'ESO i vaig haver de triar la meva següent etapa, en el 2016 vaig triar un batxillerat artístic i vaig començar, en un poble diferent però del voltant, aquests estudis.
Al batxillerat vaig conseguir per primera vegada portar-me bé i congeniar amb persones de la meva edat, de la meva classe i del meu curs. Va ser la meva primera vegada podent divertir-me entre classes, en els descansos, i fins i tot fora de l'horari estudiantil. Aquí vaig conèixer diverses persones i amb elles vaig desenvolupar la meva personalitat una mica més, però els costums que vaig arrossegar de primària a l'ESO tampoc les vaig perdre a batxillerat. A les classes continuava traient una fulla qualsevol o llibretes per dibuixar enmig d'assignatures.
Vaig superar batxillerat, vaig obtenir les meves primeres nocions del món artístic, i en el 2018 vaig decidir inscriure'm en un cicle superior d'il·lustració per a la següent etapa. Aquí vaig aprendre molt més, em vaig divertir amb el que estudiava i vaig retenir molta més informació en la meva ment. A més a més, vaig anar a petar al mateix centre que una de les amigues que havia fet a batxillerat, i va facilitar que l'etapa fos molt més agradable. Així i tot, hi vaig conèixer un grup de gent molt maco, i crec que mantindré diversos records d'aquells dos anys.
Acabant el cicle d'il·lustració tocava de nou pensar en el futur i en el següent pas, i davant l'avantatge que en aquell centre s'oferia l'opció de fer dos cicles en tres anys, vaig optar per aprofitar que n'acabava un per fer ús d'aquella oferta. Dels altres tres cicles que tenía el centre, el que més m'animava, i veient el meu estil gràfic, vaig decidir entrar al cicle superior de gràfica impresa (que bàsicament és tot aquell disseny gràfic que en algun moment o un altre acabarà a la impremta).
Va ser un curs intens, en el que m'enganxava a un grup que no coneixia gaire bé mentre entre ells es coneixien millor de l'any anterior. Tothom era de la ciutat on s'impartia i jo era el que vivia més lluny.
Però a nivell aprenentatges va ser molt enriquidor, i d'aquest cicle retinc encara molta informació i molts aprenentatges que utilitzaré tota la meva vida. Tot el que he après m'ha permès anar evolucionant, i sé que tot i que les notes ja eren prou satisfactòries, des d'aleshores encara he millorat més.
Durant tot aquell curs i inclús el previ a il·lustració, vaig estar impartint les meves pràctiques al 9Nou, fent il·lustracions a la secció d'opinió del diari dels dijous.
Però a finals del curs i per primera vegada en la meva vida, vaig començar a treballar: em van agafar a l'Esclat per treballar de reposador.
No és una feina que estigui gaire relacionada amb el que he estudiat, per descomptat. És la típica feina que fem els joves per treure uns dinerets i fer butxaca. Però malgrat això, sí que l'he aprofitada i per fixar-me en els treballs gràfics de totes les marques que ens arriben a botiga.
El 2021, en plena pandèmia, vaig finalitzar amb prou bons resultats els meus estudis de gràfica impresa, però encara no vaig deixar ni l’Esclat ni el 9Nou.
Durant tot aquell període i des del 2019 vaig estar iniciant a despertar una entitat LGTBIQ+ del Vallés Oriental, per la que vaig aprofitar a fer-ne TOT el seu material gràfic: publicacions de xarxes, cartells, imagotip… Avuí dia, en plé 2023, ho segueixo fent. L’associació TLBG m’ha permés aprendre moltes coses, no només a nivell gràfic. D’ella n’he aprés a gestionar grups, crear activitats i gestionar-les, i cohesionar-me amb altres entitats per crear coses més grans. Per exemple, des del 2021 que amb Granollers Feminista organitzem la marxa LGBTIQ+ el 28 de Juny.
Pel meu históric, i per la meva involucració amb cert partit polític ja des del 2019, al novembre d’aquell mateix any em va arribar una oportunitat que realment no veia mai que hagués realment de passar. Al caure una persona de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai d’aquell moment, i al ser jo el següent de la llista, vaig entrar a aquest Ajuntament com a Regidor de LGBTIQ+.
Amb les eleccions del 2023 vaig tornar a entrar al govern municipal, aquesta vegada no només amb la Regidoria LGTBIQ+, sinó també amb la Regidoria de Participació Ciutadana. Abans d’entrar, i sense saber com aniría tot, em vaig inscriure a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig acabar sent acceptat pel grau de Ciències de l’Antiguitat. Amb aquestes dues coses, i sabent que al setembre tot es complicaria, vaig prendre la decisió de deixar l’Esclat.
Aprofitant que encarava quatre anys com a regidor, i que un grau universitari, en general, dura també quatre anys, vaig prendre la decisió d’encarar un grau en Ciències de l’Antiguitat: una carrera del món de les lletres que, precisament per l’àmbit, és bastant diferent de tot el que he fet fins al moment.
Però, certament, tot el que és el món antic, l’arqueologia, la prehistòria, la història clàssica i més antiga sempre m’ha atret. Una carrera que em permetrà endinsar-me d’una forma tan integral en aquest període històric encaixava ara amb els meus desitjos acadèmics.
Amb l’objectiu de trobar una forma de combinar totes les meves passions i els meus estudis, encaro, doncs, quatre anys de regidor alhora que estudiant de Ciències de l’Antiguitat: desitjant, de totes maneres, trobar alguna tasca en gràfica durant aquests quatre anys.